Discretament, però amb aquella força que no se sap ben bé d'on procedeix, vull deixar dit això que dic, les coses elementals i clares que em commouen: uns sentiments, una anhels, uns neguits, el fer i desfer sencill de cada dia. Puc afirmar que sòc feliç en fer-ho, intensament feliç moltes vegades. Vull deixar dit això que dic i prou. Més endevant ja diré d'altres coses.
Miquel Martí i Pol.

SUSIADA 2008

Bueno, doncs aquí hi ha un parell de fotos de la Susiada d'aquest any, el fructífer 2008...Com ja se sap, a l'octubre tot torna, i elles també tornen, fent trontollar al seu pas carrers i carrerons plens de gent sorpresa i alhora una mica espantada...

La nit va començar bé: Les Susis animades es trobaren en mig de crits d'alegria i abraçades varies en el lloc establert per la Susi..La Susi i la Susi van arribar una mica tard, però les altres les esperaven amb un somriure als llavis.

La nit va seguir millor amb unes tapetes, uns bons beures i una càmara de fotos guiada per un dit posseït per l'esperit d'un aprenent del còdig Morse...Res millor per a una velada exemplar: Un munt de Susis animades i una càmara de fotos per a inmortalitzar el moment!

Després de l'omnívor sopar, van prendre els carrers, sense posar-se d'acord sobre on anar, amb la dificultat afegida del xampanyet...(Ja lo sas, els problemes de la Susietat)

La nit va acabar (més tard per algunes Susis adaptades a la nit, més d'hora per aquelles que se senten més fortes de dia) amb la promesa d'una propera Susiada, més abraçades i petons i la ferma decisió de trobar-nos molt aviat...

Que per molts anys pugui ser, Susietes!

com ens agrada la tardor! avui si que realment ja en fa dia! aquell sorollet de la pluja caient a fora mentre tu estas encara a dins el llit ben calentet...clar que támbe mola més si et pots quedar al llitet, o per casa fent cosetes, si has de sortir ja fa més pal, pero tambe ens encanta, i la veritat es que ja se'n tenia ganes, d'una mica de plujeta d'aquesta així d'anar fent, de estratocumul diguéssim, no pas de cumulunimbus, osigui de tempesta, mes plujeta boneta bona d'anar-hi anant bastant! avui si que podem dir que es tardor! tot i que tampoc fa molt de fred...pero ja s'agraeix tambe, que no arribi tot alhora!que tingueu un molt bon dia!!

susiada 2008

susietes d'arreu, us convoco a repetir la susiada 2007, però actualitzar-la d'any, i ja va tocant, que a l'octubre tornen, el proper dia 24 farem un soparet de susis, ja concretarem hora i lloc, pero que ho sapigueu!!

a vegades molaria aturar el pensament, prou, i ja està. clar que si fos així de fàcil, pero no, constanment et venen tota mena d'histories i mogudes al cap que a vegades no saps ni d'on surten , pero estan alla, dins teu, de fet ets tu que els provoques i alhora tampoc ets capaç d'aturar-los. també suposo que és degut a que vivim en una societat que va molt ràpid, tot passa massa de presa, inclús el pensament, però si vivissim en un altre lloc amb una altre cultura potser sabriem meditar i controlar-nos més, jo ho intento a vegades, respirar, visualitzar, desconectar i intentar pensar en el buit, pero clar, es un treball de paciéncia, i aquí també hi juga part el temps, que tant a tothom li falta i que ens fa viure atabalats.
nose, només son pensaments d'una tarda bonica i cálida d'octubre. es la divagació dels pensaments sobre ells mateixos, que sovint encara t'ocupa més feina que els altres tipus de pensaments, més pràctics podriem dir, sovint la reflexió l'acabes fent sobre com has arribat a pensar allò i perque es necessari fer-ho. nose, potser que pari ja. prou. no pensaré més. ;)

bueno, suposo que es normal, que després de l'estiu sempre ve una mica de bajón, de la mandra de començar el curs i tal, d'agafar horaris i rutines que ja cansen...en el fons tambe en tinc ganes, d'anar a piano sobretot, la uni fa mes pal, per lo de baixar a barna cada dia amb la renfe de merda i tot això, però bueno, si tot va bé acabarem aviat...nose, tipica depre post estiuenca podriem dir, i lo del tiriti, això fa bastant de pal, sobretot per l'horari de findes a la nit, però bueno, tot son époques, i res dura per sempre, res. ja vindran dies millors que ens faran riure d'aquests. peró es que a la gent li agrada, vull dir, tb ens queixem de les rutines i tot, pero en el fons estan encantats, amb la seva jornada laboral, el seu ordinador, tenemos empleos que odiamos para comprar mierda que no necesitamos, la societat es així, i si estas una mica fora, ja sembles el raret de turno...quin coñazo...
bueno suposo que encara tenim sort, i si per exemple hagués nascut a mozambique?per dir algo...tot seria diferent.

I com tot, la vida segueix, el planeta gira i nem fent camí. i aqui estem altra vegada, ja se sap que a l'estiu estas més dispers i costa més posar-se a escriure cosetes i tal, però tot torna!
I és que encara és estiu penya! tothom amb la despre de que ja tornem a currar i tal...si, i és veritat, fot un pal que ti cagues, però tampoc em de desaprofitar aquests últims dies de bonança, i encara falta la festa major, després ja si que anem de cap a caiguda...a la tardor, que ja arribarà, i que també ens agradarà.
que tingueu tots molt bon dia i que sigueu feliços i felices! a disfrutal!!