dijous, 22 de juliol de 2010

diuen que no hi tenim molt a fer, que el destí ja està escrit, que cadascú té el seu camí a seguir, la seva hora de marxar...però si això és així, on queda la llibertat? clar que ta,bé n'hi ha que diuen que no està escrit el destí, que te'l fas tu a cada pas, amb cada acte, cada gest, cada paraula...a saber qui té raó! hi ha dies en que et sents en el camí, penses, si vaig fent, però hi ha una força superior que em guia, que va senyalant els pasos, jo només he de tirar cap endavant. Però hi ha dies en que et sents perdut en la immensitat, en que no veus cap camí, en que no saps per on has d'anar. crec que avui és un d'aquests dies. portava uns dies bastant en el camí, pensant, bueno, la vida és sabia, ella en sap, i ja ens porta el que hem de viure, no el que creiem que necessitem, però de cop, et veus altre vegada perdut, perque el camí és molt llarg, i està ple d'obstacles, i no aconsegueixes ni intuir-lo. No se tu, suposo que la qüestió del destí sempre serà una pregunta sense resposta, i que cadascú ho viu com ho sent, i així tots anem fent. Quin remei, no ens queda opció.
Tant sols són reflexions al vent d'un dijous tot núvol i dubtós. Bones Vacances penyita!!

divendres, 2 de juliol de 2010

a l'estiu... tota cuca viu

hola susietes!! aprofitant que ahir va ser l'aniversari de la xetitas punta la felicitem pels seus 14 anyets eterns!!! feliçitats pitita!!! tooota la vidorra amb el cagarru!!
vull aprofitar també per desitjar-vos un grandiós estiu torradet, ja que fot una calorassa que tomba... jo aquest dilluns me'n vaig cap a eivissa a currar allà tota la temporada així que ja no ens veurem fins al setembre! ja fare un banyet per totes al mar a sa illa blanca!
petonarrus d'elefant rebuniques!!