divendres, 10 de desembre de 2010

Tot és més cert darrere el teu somriure. Tot és més cert, i lluminós ,i amable. Quina tardor d'inesperats prodigis que encén la sang sense neguitejar-la, quina cadència nova de propòsits escrita en blau al blau de les muntanyes. Ara pel somni insòlit de les fulles que res no feia presentir retrobo, no sols el gest perdut, sinó la fonda presència de l'ombra que ens acompanya, silent i dolça, mentre fem viatge.
Miquel Martí i Pol.