dijous, 6 de novembre de 2008

Discretament, però amb aquella força que no se sap ben bé d'on procedeix, vull deixar dit això que dic, les coses elementals i clares que em commouen: uns sentiments, una anhels, uns neguits, el fer i desfer sencill de cada dia. Puc afirmar que sòc feliç en fer-ho, intensament feliç moltes vegades. Vull deixar dit això que dic i prou. Més endevant ja diré d'altres coses.
Miquel Martí i Pol.

3 comentaris:

jordi cerdanya ha dit...

M'has deixat esmaperdut a mida que anava llegint.
Ja sabía que eres mig poeta, pero al final ho has aclarit.
Tira per aquest camí, i endavant

lia ha dit...

bueno...de moment no estic tant inspirada per escriure coses tan boniquel i sencilles...seguirem fent camí!!

Irene ha dit...

Que has esmorzat? Que has esmorzat???
Ahir al final no et vaig veure...que no era que faries de paki-lia al cucu??? dona...!!!
Ara he pensat que tens raó i vaig a actualitzar. Prou de quedar-me congelada!

Ens veiem