Discretament, però amb aquella força que no se sap ben bé d'on procedeix, vull deixar dit això que dic, les coses elementals i clares que em commouen: uns sentiments, una anhels, uns neguits, el fer i desfer sencill de cada dia. Puc afirmar que sòc feliç en fer-ho, intensament feliç moltes vegades. Vull deixar dit això que dic i prou. Més endevant ja diré d'altres coses.
Miquel Martí i Pol.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
M'has deixat esmaperdut a mida que anava llegint.
Ja sabía que eres mig poeta, pero al final ho has aclarit.
Tira per aquest camí, i endavant
bueno...de moment no estic tant inspirada per escriure coses tan boniquel i sencilles...seguirem fent camí!!
Que has esmorzat? Que has esmorzat???
Ahir al final no et vaig veure...que no era que faries de paki-lia al cucu??? dona...!!!
Ara he pensat que tens raó i vaig a actualitzar. Prou de quedar-me congelada!
Ens veiem
Publica un comentari a l'entrada