I per fi ja és aquííííí!!!!!

Ai uix! Com ha costat això, eh? I és que la mama és una tia confortable, i s'hi debia estar bé....perque s'ha fet esperar un montón! També hem de pensar que és un Susiet, i que com a tal, havia de fer una entrada triomfal (en aquest cas sortida ) i, sí sí, triomfalíssim! Quan va sortir ni va plorar (per qui el prens? Ell ja sabia que venia!) només va estornudar provocant els somriures dels presents i el van portar lluny de la mama, fent que aquesta (que és mes susi que la susi) es posés a plorar com una magdalena.... Però us poso una foto, perque veieu que tot això val tant la pena que no es pot explicar. Una nova vida comença, per a tots nosaltres. T'estimem, Nil!