dissabte, 2 d’agost de 2008

I per fi ja és aquííííí!!!!!


Ai uix! Com ha costat això, eh? I és que la mama és una tia confortable, i s'hi debia estar bé....perque s'ha fet esperar un montón! També hem de pensar que és un Susiet, i que com a tal, havia de fer una entrada triomfal (en aquest cas sortida ) i, sí sí, triomfalíssim! Quan va sortir ni va plorar (per qui el prens? Ell ja sabia que venia!) només va estornudar provocant els somriures dels presents i el van portar lluny de la mama, fent que aquesta (que és mes susi que la susi) es posés a plorar com una magdalena.... Però us poso una foto, perque veieu que tot això val tant la pena que no es pot explicar. Una nova vida comença, per a tots nosaltres. T'estimem, Nil!

4 comentaris:

Irene ha dit...

Ai uix, que estem amb el tiet oficial aquí a Granada (no a la granada que teniu més apropet eh?) i quasi se'm posa a plorar!!!
Clar, veu aquestes fotos...ai uix!

Avui ell ha estat escoltant (no es poden mirar!!!) uns vídeos. Jo només he pogut escoltar els primers 10 segons del primer. Joder quina patimenta la de la Mamma Susi!!! Por dios!!!
Però clar que val la pena!
I si, tots, tots tots estimem a en Nil!!!
(aquí a Nicaragua és més famós ja el pobre...el tiet ofic ial ensenya la foto que té al mòbil uns 543 cops al dia. I cada cop que ho fa, se li cau la baba. HO JURO!)

Un beso a totes i un de gran i gegant i especial i espectacular al NIL!!!

lia ha dit...

nil!! que macu que es, es mes macu, ell si que es mes susi que la susi!!! nil, t'estimem!!

Abelunimbus ha dit...

Bestial. Sembla que no pugui ser. Nil, t'estimem!

Abelunimbus ha dit...

Bestial. Sembla que no pugui ser. Nil, t'estimem!