dimarts, 30 de desembre de 2008

ARA QUE L'ANY S'ACABA

Invoco els dies clars, ara que sé que me'n desposeeix el temps. No em vull subjecte a cap designi que no pugui sotmetre al tirme encès de les paraules. A poc a poc desfaig els rulls del vent. La font degota lenta i m'acompassa la mirada i la veu. Tot se'm revela nou, però l'espera m'adorm les mans. Només els ulls completen el cicle tants de cops iniciat i abandonat. Propòsits? Quins propòsits?

3 comentaris:

Anònim ha dit...

En Miquel Martí i Pol té l'habilitat - i dic té, perquè el considero viu - de posar en paraules aquells sentiments que ni tant sols entenem. Ell ho pot expressar tot... Sempre trobo un poema seu per cada estat d'ànim, d'un realisme que a vegades fa tremolar.
Fa molts anys que estic enamorada de Miquel Martí i Pol. Bon any! :-)

lia ha dit...

no ho sabia!! a mo tambe m'encanta marti i pol, tens raó, cada poema es un estat d'anim, fa anys que cada dia abans d'anar a dormir en llegeixo un...bon any nou tanti!! una abrasada!!

Uri ha dit...

L'arbre desvella sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.
Torna Nadal i torna la pregunta.
¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?

En Miquel era i és un fiera.