a vegades molaria aturar el pensament, prou, i ja està. clar que si fos així de fàcil, pero no, constanment et venen tota mena d'histories i mogudes al cap que a vegades no saps ni d'on surten , pero estan alla, dins teu, de fet ets tu que els provoques i alhora tampoc ets capaç d'aturar-los. també suposo que és degut a que vivim en una societat que va molt ràpid, tot passa massa de presa, inclús el pensament, però si vivissim en un altre lloc amb una altre cultura potser sabriem meditar i controlar-nos més, jo ho intento a vegades, respirar, visualitzar, desconectar i intentar pensar en el buit, pero clar, es un treball de paciéncia, i aquí també hi juga part el temps, que tant a tothom li falta i que ens fa viure atabalats.
nose, només son pensaments d'una tarda bonica i cálida d'octubre. es la divagació dels pensaments sobre ells mateixos, que sovint encara t'ocupa més feina que els altres tipus de pensaments, més pràctics podriem dir, sovint la reflexió l'acabes fent sobre com has arribat a pensar allò i perque es necessari fer-ho. nose, potser que pari ja. prou. no pensaré més. ;)