dimarts, 13 de maig de 2008

Ja és aquí.....Ja és PATUM.

Els nervis, el rau-rau a l'estòmac..... És el primer cop que no aniré a Patum, i tot i així, sento les influències d'una festa que tal i com acaba...ja torna.
És la màgia que aquest any hauré de sentir de lluny, la música que hauré d'imaginar que sona, els tambors que repicaran durant tota la nit en honor de tots aquells que no els podem escoltar d'aprop. Patum, patum, patum....
Ja fa un any de la última, i haurà de passar-ne un altre fins que pugui tornar a celebrar-la.
Però el que és patumaire, ho és per sempre i de tot cor, així que mentre estigueu allà saltant, ballant, cantant a crits i emocionant-vos amb les primeres notes....tingueu un pensament per a la Susi, que romandrà aquí vivint per primer cop la Patum de lluny, tot perque l'any que vé hi hagi una personeta més celebrant-la amb tots nosaltres. I dic jo, que això si que val la pena!
I ja sabeu, tal i com acaba.....ja queda menys per la propera!

2 comentaris:

lia ha dit...

susi!!!ja és patum!!! i no et prrocupis, que pensarem molt en tu i t'enviarem bones energies, i com molt be, dius, ja saps que desde que va passar que ja ve, això és lo bo de la patum, que sempre torna!! i se't trobara a faltar he...!!pero l'any que ve amb més ganes!!!patum, patum, patum...ja puc sentir els primers cops del tabaler a les 9:30 puntual com sempre...i som-hi! a saltar!! ai susieta, se'm posa la pell de gallina!!!guapa!!

moi de tiana ha dit...

se't trobarà a faltar sussi!!!
sort que és per algo tan bonic...