
Ja em direu, nenes, tremolo només de mirar-me'l.
Té una pinta de Susiet...
Al principi, només podia percebre lo just, potser algun soroll, potser un tremolor... Ara ja comença a disfrutar del sol primaveral, i es mou o bé perque li molesta, o bé perque li agrada molt, però el cas és que ara ja el sent...
Ara ja sap si parlo o si ric, inclús sap si els demés parlen o riuen! Deu notar quina oloreta fa el pati? Que deu pensar quan ens escolta cantar?
Seria fantàstic que sapiguessis quantes ganes tenim de veure't...I tot el que t'estimem tots ja.
Vine aviat, que l'espera no està feta pels impacients..