bon any nou 2011

avui el dia es lleva gris, tapat, amb pluja, amb aquella melancolia i nostàlgia típica d'aquestes dates...però que la grisor no ens despisti, que darrera dels núvols llueix un bon sol, que brilla com cada dia, i que demà altre cop ens portara un nou dia i un nou any. Com deia en Juanitu... perquè desestimem aquest dia gris si darrere llueix el sol?
que tingueu una bona sortida del 2010 i una bona entrada al 2011.
sigueu feliços!! salut i alegria per tothom!!

Tot és més cert darrere el teu somriure. Tot és més cert, i lluminós ,i amable. Quina tardor d'inesperats prodigis que encén la sang sense neguitejar-la, quina cadència nova de propòsits escrita en blau al blau de les muntanyes. Ara pel somni insòlit de les fulles que res no feia presentir retrobo, no sols el gest perdut, sinó la fonda presència de l'ombra que ens acompanya, silent i dolça, mentre fem viatge.
Miquel Martí i Pol.

AL NOVEMBRE ARRIBEN

Ara sí, el dia 12 susiada, ja era hora noies!!

A L'OCTUBRE TORNEN

Si, és així, és algo que ja se sap des de fa temps, però està bé recordar-ho, no fos cas que ens n'oblidèssim. De fet, deuen estar a punt d'arribar...estigueu atents, que a l'octubre tornen!! ale pues, a disfrutar!

diuen que no hi tenim molt a fer, que el destí ja està escrit, que cadascú té el seu camí a seguir, la seva hora de marxar...però si això és així, on queda la llibertat? clar que ta,bé n'hi ha que diuen que no està escrit el destí, que te'l fas tu a cada pas, amb cada acte, cada gest, cada paraula...a saber qui té raó! hi ha dies en que et sents en el camí, penses, si vaig fent, però hi ha una força superior que em guia, que va senyalant els pasos, jo només he de tirar cap endavant. Però hi ha dies en que et sents perdut en la immensitat, en que no veus cap camí, en que no saps per on has d'anar. crec que avui és un d'aquests dies. portava uns dies bastant en el camí, pensant, bueno, la vida és sabia, ella en sap, i ja ens porta el que hem de viure, no el que creiem que necessitem, però de cop, et veus altre vegada perdut, perque el camí és molt llarg, i està ple d'obstacles, i no aconsegueixes ni intuir-lo. No se tu, suposo que la qüestió del destí sempre serà una pregunta sense resposta, i que cadascú ho viu com ho sent, i així tots anem fent. Quin remei, no ens queda opció.
Tant sols són reflexions al vent d'un dijous tot núvol i dubtós. Bones Vacances penyita!!

a l'estiu... tota cuca viu

hola susietes!! aprofitant que ahir va ser l'aniversari de la xetitas punta la felicitem pels seus 14 anyets eterns!!! feliçitats pitita!!! tooota la vidorra amb el cagarru!!

vull aprofitar també per desitjar-vos un grandiós estiu torradet, ja que fot una calorassa que tomba... jo aquest dilluns me'n vaig cap a eivissa a currar allà tota la temporada així que ja no ens veurem fins al setembre! ja fare un banyet per totes al mar a sa illa blanca!

petonarrus d'elefant rebuniques!!

doncs la patum ja va passar, un cop més, però tornarà, com sempre...i això ens encanta!! també he acabat els examens, i quasi la carrera..faltarà setembre, però ja ho tenim això!! ara de moment a celebrar que hem acabat i a disfrutar de les vacances, bueno, primer el festival, si , clar, que també ens ve molt de gust, l'1,2,3 del pallasso, un any més ja el tenim aqui!! entreu a www.123pallasso.com per consultar el programa d'aquest any!! que us ho passeu molt bé penya, i bona entrada a l'estiu!! somriu!

3 de juny PATUM!!!

LES CLARES PARAULES

Hi ha més pol·len en l'aire que en flors,
aquesta tarda, i qualsevol certesa
depèn del gest que fem en acceptar-la.
Tan dolçament com dir-te algun secret
a cau d'orella i sentir que la pell
se t'encén de desig altra vegada.
Quan cessi el vent la nit, amb passes lentes,
ens restituirà l'espai dels somnis
que sembla que hem perdut però que resta
gronxolant-se en els límits de la cambra.
Llavors serà l'instant de dir les clares
paraules tan sabudes, les mateixes
paraules amb què sempre hem repartit
a parts iguals, potser sense saber-ho,
foscos designis i brillants sorpreses.

Miquel Martí i Pol.

ROMA!!

a la Isola Tiverina, al mig de riu Tevere.



al barri de Trastevere.



el Coliseum.





fent unes rodes al Teatre de Ostia Antica.




la Xetitas...

el Teatre de Ostia Antica!!

anant cap a San Lorenzo.

de festa al Forte Prenestino, un castell imperial brutal...

a Garbatella.

les Susis al Coliseum!!

el Metro...

al Foro Romano.

despedida....!!!

Brutal!! ja ho veieu, una mini susiada romana, quatre dies molt intensos, vem fer bastant el turista, però ja és això...era la setimana della cultura, i tots els museus eren gratis, de puta mare, perque sino moltes coses no les haguessim vist...!! tutto molto spectaculare, molto benne regazze!! ci vediamo presto Roma!!

la orquídiea blanca

Trufetes

Soñamos juntos
juntos despertamos
el tiempo hace o deshace
mientras tanto


no le importan tu sueño
ni mi sueño
somos torpes
o demasiado cautos


pensamos que no cae
esa gaviota
creemos que es eterno
este conjuro
que la batalla es nuestra
o de ninguno


juntos vivimos
sucumbimos juntos
pero esa destrucción
es una broma
un detalle una ráfaga
un vestigio
y un abrirse y cerrarse
el paraíso


ya nuestra intimidad
es tan inmensa
que la muerte la esconde
en su vacío


quiero que me relates
el duelo que te callas
por mi parte te ofrezco
mi última confianza
estás sola
estoy solo
pero a veces
puede la soledad
ser
una llama.

desitjo que tingueu una feliç entrada a la PRIMAVERA!!! i olé!!

" IN THE STUDIO"

sobren les paraules...

doncs avui és 4 de març... ahir era sant Medir patró de gràcia, la festa dels carmels al cap! jejeje i avui no em resta res més a dir que he vist la primera mosca de l'any!! VISCA LA CALOR!!

Avui és 3 de Març, osigui 3 del 3, i d'aquí 3 mesos PATUM, el dia 3 clar, 3 de Juny PATUM!!!
Tot i que també podríem dir que d'aquí 14 dijondres Patum, contant el de demà. No és res!!! ja ho tenim això!!!

TÁCTICA Y ESTRATEGIA

Mi táctica es
mirarte
aprender como sos
quererte como sos

mi táctica es
hablarte
y escucharte
construir con palabras
un puente indestructible

mi táctica es
quedarme en tu recuerdo
no sé cómo ni sé
con qué pretexto
pero quedarme en vos

mi táctica es
ser franco
y saber que sos franca
y que no nos vendamos
simulacros
para que entre los dos
no haya telón
ni abismos

mi estrategia es
en cambio
más profunda y más
simple

mi estrategia es
que un día cualquiera
no sé cómo ni sé
con qué pretexto
por fin me necesites.

avui és 14 de febrer, St. Valentí que en diuen, i dona la casualitat que les rajoletes estan al carrer St. Valentí, és un fenómen curios, s'uneixen l'espai i el temps, el carrer de sant valentí i el dia de sant valentí. a més a més amb lluna nova, moment de recolliment, de neteja, de començar altre vegada, amb petits nous proposits. endevant susietes, sempre endevant que tot està per fer, i tot és possible!!

Tiempo sin tiempo

Preciso tiempo necesito ese tiempo
que otros dejan abandonado
porque les sobra o ya no saben
que hacer con él
tiempoen blanco
en rojo
en verde
hasta en castaño oscuro
no me importa el color
cándido tiempo
que yo no puedo abrir
y cerrar
como una puerta

tiempo para mirar un árbol un farol
para andar por el filo del descanso
para pensar qué bien hoy es invierno
para morir un poco
y nacer enseguida
y para darme cuenta
y para darme cuerda
preciso tiempo el necesario para
chapotear unas horas en la vida
y para investigar por qué estoy triste
y acostumbrarme a mi esqueleto antiguo

tiempo para esconderme
en el canto de un gallo
y para reapareceren un relincho
y para estar al día
para estar a la noche
tiempo sin recato y sin reloj

vale decir preciso
o sea necesito
digamos me hace falta
TIEMPO SIN TIEMPO

Tornant a les tornades

I és que ens agrada molt veure com de cop aquest blog torna a cobrar videta (Oh Susi, si no hagués estat per tu, qui li treuria la pols que se li amuntegava, a aquest pobre blog??)
En fi…Que tornant a les tornades avui, per a mi, significa tornar allà on les coses que ens alegren de debó, les coses que ens importen, tornen a cobrar vida.
Tornar a les tornades perque en realitat, no és que aquestes coses recobrin una vida que han perdut, sinó que sembla ser que la veritat és que desperten d’un somni llarg que ens ha semblat massa fosc des del lloc on estem, per a erigir-se, fer unes mandretes, i recordar-nos que els bons moments, sempre, sempre tornen.
Lluitem perque cada cop que tornin a dormir-se, duri menys el seu son.

Tornem-hi, Susietes, que no ha estat res!

Això si, torno a repetir que tornem-hi tornant-hi, que no trotant-hi, que aqui ni cavalls ni cabells.
Res de cabells,que ja ens coneixem i te’ls pentines...
Diu te’ls pentines?
Diu si, sovint..
Diu sovint? Diu quant sovint?
Diu, Home......DONÇS DE TENT EN TANT SUSI....DE TANT EN TANT

Benvinguda a La Susietat

Bones Susis!!
estic encantada de formar part del blog, i el que és més
col·laborar a q estigui viu i plè de color!

un petó a totes,

ens llegim!

Avui divendres faves tendres. És important tindre-ho clar.

Susietes ja torno a tenir ganes de veureus... esque l'última va ser amb tantes baixes....

Per cert, Liateta aviam si envies les fotos o quelcom.

Milions de petons rodons!

PER MÉS VIDA

Dius la bellesa i ja tot s'ilumina.

Ara deixa que el temps flueixi lentament
entre el paisatge i tu
i que el silenci posi accents
de lleu melanconia en cada cosa.
Flonja, la quietud que a poc a poc t'envolta
fa de coixi d'aquell misteri
que s'empara de tot i a tot incita.

No pensis mai que és tard i no facis preguntes.
Amara't d'horitzons.
Cansat i tot,
en cada gest et sentiràs renèixer.

M.Martí i Pol.